Aquest corrent psicoterapèutic sorgeix en la dècada dels cinquanta i incorpora gradualment estratègies i procediments de la Psicologia cognitiva (Bandura, Ellis, Beck, Meichenbaum), fins a adoptar la denominació que posseeix actualment, Teràpia Cognitiu-Conductual. Tant per la varietat d’estratègies terapèutiques disponibles com per la seva eficàcia, aquest enfocament s’ha estès a un ampli rang de trastorns psicològics, així com a la promoció i prevenció en salut.
La Teràpia Cognitiu-conductual considera que les persones neixem amb una herència i un determinat temperament, amb els quals interactuem amb el nostre entorn. Aprenem pautes de comportament que poden ser beneficioses o perjudicials per a un mateix i/ o els altres. El terme conducta s’entén en un sentit ampli, abastant conductes visibles, així com pensaments, sentiments i emocions. L’objectiu d’aquest abordatge és millorar la qualitat de vida tenint en compte que aquest és un concepte altament subjectiu on cada subjecte imposa el seu sentit.
Algunes característiques d’aquest tipus de psicoteràpia són:
- És de curta durada, en comparació d’altres modalitats de psicoteràpia.
- És actiu-directiva, això significa que els canvis requereixen compromís i un rol protagonista del pacient. Aquest no es limita a acudir a les sessions, sinó que va produint canvis graduals en la seva vida quotidiana.
- S’inclouen tasques per realitzar entre sessions per posar en pràctica els aspectes treballats en la consulta.
- Es genera una relació col·laboradora entre terapeuta i pacient, en la qual el rol del terapeuta consisteix a assessorar i acompanyar en el camí cap als canvis que es desitgin promoure.
- Està orientada al present. La reflexió sobre el passat solament té com a finalitat generar canvis per a una vida més plena i gratificant en l’ara.
-
Es considera que la teràpia és efectiva en la mesura que el pacient aconsegueix les metes que es va proposar i millora la seva qualitat de vida.
BenSalut 