Què és la PNL?

D’on neix? Una mica d’història

A principis dels anys setanta Richard Bandler i John Grinder van modelar als més grans psicoterapeutes del moment: Fritz Perls (fundador de la teràpia Gestalt), Virginia Satir (fundadora de la teràpia familiar i la teràpia sistèmica) i Milton Erickson (fundador de la Societat Americana d’Hipnosis Clínica).

El seu propòsit era descobrir que feien exactament per ser els únics que aconseguien tenir un percentatge tan alt i destacat d’èxit en les seves teràpies. Després d’observar-los sistemàticament, van comprovar que la clau del seu èxit era la utilització d’uns procediments i patrons de comunicació específics.

Bandler i Grindler van donar una estructura formal a aquestes estratègies creant una sèrie de models de comunicació i de canvi de gran eficàcia sota el nom “Programació NeuroLingüística”, que simbolitza la relació entre el cervell, llenguatge i fisiologia. Un model basat en l’experiència humana i la comunicació, enfocat en com cadascun percep el món.

Molt bé llavors,

Què és la PNL?

La forma en com processem la informació és una experiència subjectiva modulada per una sèrie de filtres interns, els quals determinen com percebem el món que ens envolta. La nostra estructura neurològica, els nostres sentits, el llenguatge, les nostres creences o la nostra experiència passada, actuen de forma automàtica filtrant la realitat. Aquests filtres determinen la nostra forma de sentir-nos i poden en molts casos limitar el nostre potencial.

Anem a explicar això amb més detall. Rebem moltíssima informacio pels nostres cinc sentits: vista, oïda, gust, olfacte i tacte. En aquesta recepció dels nostres sentits, hi ha un procés de reducció natural en captar només un determinat rang d’estímuls. D’aquesta informació reduïda, només podem processar una part, ja que la filtrem en funció de les nostres creences, valors, interessos, preocupacions, estat d’ànim, etc… El que produeix que la nostra consciència solament processi una reduïda part de la realitat.

És el que en PNL es coneix com el nostre “mapa” de la realitat, que pautará com penso, sento i actuo. Aquest mapa esta format pel que anomanem experiències de referència (o els nostres records). Cadascuna d’aquestes experiències té la seva representació visual, auditiu i cinestesica (El que veig, sento i sento en aquest moment).

Tots aquests aprenentatges i experiències els hi diem Programes, estan gravats en la nostra neurologia, que és el sistema que integra totes aquestes informacions, i s’expressen a través del nostre llenguatge verbal i no verbal, o el que és el mateix, els nostres comportaments, la nostra forma d’actuar.

Anem a veure un exemple. Pensa en un record agradable, qualsevol. Ja ho tens? I com saps que és aquest moment i no un altre? Recuperes el que has vist, el lloc, què estava passant, el que escoltaves, les sensacions i sentiments. Pot ser que al principi només tinguis consciència d’una d’aquestes tres representacions, però a mesura que posses atenció a l’experiència aniran apareixent més detalls. Tots aquests detalls son els que et fan saber que has tingut una experiència agradable.

Un dels principis bàsics de la PNL prové de Korzybski: “El mapa no té res a veure amb el territori”. Significa que el món no és tal com el percebem, la realitat que vivim l’hem vam crear a partir de les nostres interpretacions sobre el que passa.

Prenem les decisions que creiem convenients segons la nostra forma de veure el món, les nostres creences, valors i respectius filtres que ens acaben portant a un determinat tipus de comportament.

Cadascun de nosaltres té la seva pròpia veritat. Korzybski també afegeix: “El nom no és la cosa nombrada”. Per exemple: Que et ve al cap quan penses en “Naturalesa”?. Alguns diran un bosc,  altres un llac, altres la muntanya, altres el color verd, altres una fulla, uns altres una tempesta… etc. Fixa’t que la mateixa paraula esta associada a experiències completament diferents i lo ironic és que sembla que ens entenem quan estem parlant.

Tal com diu el meu mestre Allan Santos; la PNL es pot descriure com una manera intel·ligent d’entrenar la nostra consciència a favor de la nostra pròpia vid. Entendre com funcionem a cada moment, possibilitant tindre les regnes de la nostra existència per fluir amb la vida.

Quins pressupostos té?

• El mapa no és el territori. Percebem el món (o territori) a través dels sentits. D’aquest fenomen extern fem una representació interna dins del nostre cervell, que li diem: el mapa. Totes les nostres percepcions passen pel nostre filtre. La gent reacciona segons el seu mapa del món. El mapa esta muntat sobre la base del que creiem que es la nostra identitat, valors, creences, actituds, records i àmbit cultural.

Una llegenda sufí relata: Un home perseguit per un tigre famolenc, es va girar per enfrontar-se a ell i li va dir: Per què no em deixes en pau? El tigre li replicà: Per què no deixes tu de semblar-me tan apetitós?. Sempre hi ha més d’una única perspectiva.

• El comportament d’una persona sigui quin sigui, es la millor elecció que pot fer en el moment d’actuar.

• Cap comportament té sentit fora del context en el qual ha estat generat.
  

• En tot sistema l’element més flexible és el que controla el sistema.

• Només hi ha resultats, no error. El fracàs no existeix, son només resultats dels que podem aprendre. Quan Edison va inventar la bombeta, va realitzar més de mil intents, fins al punt que un dels seus deixebles li va preguntar si no es desanimava davant de tants fracassos. Edison va respondre: “Fracassos? No sé de què em parles. En cada descobriment em vaig assabentar d’un nou motiu pel qual una bombeta no funcionava. Ara ja sé mil maneres de no fer una bombeta”.

• El significat de tota comunicació és la resposta que obtens

• Si el que estàs fent no funciona, fes algo diferent

• No pots “no comunicar-te”

• Tota persona disposa dels recursos necessaris per aconseguir els resultats que vol

• Tota conducta comporta una intenció positiva per a la persona que la realitza. Per exemple, un nen pot fer el pallasso a classe per ser acceptat pels seus companys (intenció positiva), encara que els seus mestres i pares trobin que aquest paper és molt destructiu.

• Ment i cos són parts d’un mateix procés sistèmic. Cos i ment estan entrellaçats i incideixen un sobre l’altra. Per entendre una mica millor aquesta connexió, segueix aquests passos:

-Fes un cercle amb el polze i l’índex de la mà esquerra

– Ara feix el mateix amb la mà dreta però de manera que el nou cercle estigui dins del primer (La intersecció dels cercles només podrà desfer-se tirant cap a fora una mà)

– Pensa en algú que et cau molt bé i tira amb força per separar els cercles. Difícil, no?

– Pensa en algú que et cau molt malament i procedeix a separar els cercles. Molt més fàcil, veritat?

– Si pensar en una cosa tan simple pot afectar a la quantitat de pressió que exerceixen els teus músculs, què creus que passa quan el teu cos està sotmès a permanent estrès?

• Construir models de rendiment excitos condueix a l’excel·lència. Si una persona pot fer algo, qualsevol altra pot aprendre a fer-ho si s’esforça.

• Si alguna cosa es torna difícil, divideix-ho en petites parts.

La PNL en terapia

En el meu enfoc terapèutic amb PNL utilitzo molt el procés de Reimpronta que proporciona canvis duradors a nivell molt profund. Aquest procés porta a que un pugui localitzar esdeveniments o períodes de temps de la seva vida relacionats amb el seu símptoma actual. Revisitem determinats funcionaments, estats o tensions que hem viscut des d’una altra perspectiva. El que ens fa patir són les grabacions que tenim, no el que aquesta fora.

En externalitzar aquests esdeveniments és molt més fàcil dissociar-se d’ells, reflexionar i revaluar les creences que un s’ha format a partir d’aquí. S’obtenen nous coneixements i enteniments, arribant a crear connexions amb els recursos que van ser necessaris però no estaven disponibles per les pròpies circumstàncies. Un no està buscant una solució a un fet del passat, sinó més aviat una integració de les etapes de la vida, actualitzar les nostres creences i el sentit d’identitat pel que fa al sistema de relacions que hem tingut amb persones significatives.

Cal observar al cos, si hi ha tensió hi ha algun aprenentatge limitat, limitador, i limitant. En algun lloc de la vida he après a funcionar així. Quin és el resultat d’aquest treball? Que puguis reapropiar-te de tu mateix. Perquè fins ara un esta amb la seva energia vital a les mans de pensaments que ha après sobre si mateix. Per exemple, si es parteix del pressupost que sóc feble, com em relacionare amb l’altre?

Aplicacions de la PNL

La PNL es considera de gran utilitat a l’àrea terapèutica obtenint-se grans resultats per aconseguir canvis personals.

– Millora la salut en superar estats emocionals negatius, afavoreix el canvi d’hàbits (beure, fumar, menjar en excés), elimina addiccions i fòbies, podent crear hàbits nous favorables.

– Potencia la seguretat personal, el que permet superar la timidesa, pors, complexos i situacions traumàtiques.

– Canvia creences negatives per poder realitzar eleccions conscients que potenciïn el benestar personal.

– Descobreix recursos desaprofitats, el que permet aconseguir els objectius desitjats i solucionar les contradiccions internes.

– Augmenta la creativitat, facilita a més l’estudi i la concentració.

– Facilita la comunicació en família, parella, amics, components d’un grup, etc. Aplicable a la conducció de grups, vendes, i per afavorir el lideratge i l’ensenyament.

A causa de la seva gran eficàcia s’utilitza en molts àmbits com a desenvolupament personal, salut, psicoteràpia, mediació de conflictes, empreses, esport, política, publicitat i màrqueting, etc… En realitat pot ser aplicada a gairebé totes les activitats de l’ésser humà, en el treball, en les relacions amb els altres o amb un mateix.

Més informació

Per més informació de PNL pots veure aquest vídeo que és una xerrada introductòria sobre PNL del meu gran mestre Allan Santos.