Que entenem per Salut?

“Salut és molt més que l’absència de malaltia” Deepak Chopra

Quan la persona està sana, pot conduir la seva vida com desitgi. Considerem que estar sa és un estat d’equilibri entre el cos, la ment i l’esperit, un estat natural de ser un mateix. Cadascun de nosaltres és únic i també ho és el nostre estat d’equilibri. No existeix cap “recepta de salut” apropiada per tothom. La malaltia és una senyal avançada de que alguna cosa va malament i cal actuar.

Segons Robert Dilts hi ha diferents “nivells neurològics” de control i d’influència en la salut.

El primer nivell és el medi ambient, l’entorn i les persones amb les quals estem. Factors ambientals, com la qualitat de l’aire que respirem i del menjar que prenem, són molt importants per a la salut. Els fàrmacs, també s’enquadren en aquest nivell. Podem menjar molta fruita per assegurar-nos la ingestió diària recomanada de vitamines, però pot ser que aquesta no només hagi trigat tant a arribar a la tenda que el contingut en vitamines hagi disminuït, sinó també que contingui altes quantitats de pesticides com a resultat dels mètodes de cultiu moderns. Tret que un visqui en una illa remota i conreï el seu propi menjar, cadascú ha d’enfrontar-se al medi ambient com a millor sàpiga. D’aquest nivell també en formen part els amics, familiars i companys de treball. La qualitat de les nostres relacions té un impacte enorme en la salut.

El segon nivell és la conducta, el que fem. I sobre aquest tema hi ha dues actituds relacionades amb la salut: evitar els hàbits nocius i conrear els saludables. Això condueix al tercer nivell, les capacitats. Són les accions i hàbits repetits i arrelats. Un pastís, unes galetes o una beguda de tant en tant no perjudiquen, però una dieta que inclogui regularment aquests productes condueix a un augment del risc d’obesitat, diabetes i problemes dentals. Normalment, la força de voluntat no es prou per abandonar el hàbit; per a això cal descobrir la finalitat que s’amaga darrera de l’hàbit i treballar-la d’una manera més sana.

El quart nivell és el de les creences i els valors. Les creences són els principis que guien els nostres actes. Determinen com ens veiem a nosaltres mateixos, com reaccionem davant els altres i quin sentit donem a les nostres experiències. La reacció a un placebo demostra que podem curar-nos a nosaltres mateixos si creiem en l’eficàcia de la medicina, tant si aquesta té algun efecte fisiològic com si no. Alguna cosa que concebem com purament mental, una creença, té un efecte real i tangible en el nostre cos. Per valors entenem el que és important per a nosaltres, aquelles coses a les quals aspirem: salut, riquesa, felicitat, seguretat, amor. Els valors actuen com a imants per a la nostra conducta. Les persones no canvien tret que creguin tenir bones raons per fer-ho, que el canvi els permeti aconseguir alguna cosa que consideren important o els allunyi d’alguna cosa que desitgen evitar.

El cinquè nivell és la identitat, el concepte que una persona té de si mateix. Si algú pateix una malaltia crònica, pot adoptar la identitat d’ “un pacient”. Mentre es consideri tal seguirà malalt. Una persona no és la seva malaltia ni el seu dolor, encara que les dues coses puguin ser aclaparadores en ocasions.

Finalment, el sisè nivell és el que esta més enllà de la identitat, el nivell espiritual, el de la relació de la persona amb els altres i amb allò que transcendeix de la seva identitat, no importa quin sigui la forma concreta que un prefereixi donar-li.

Els problemes de salut poden produir-se a qualsevol nivell i han de ser atesos al nivell adequat. No és possible canviar d’hàbits de forma directa i automàtica encara que els beneficis per a la salut siguin evidents. Actuem segons els nostres interessos, tal i com els percebem. Creences i valors són alguns dels filtres més potents. Potser una persona sap què fer (conducta) i fins i tot com fer-ho (capacitat), però encara així pot ser que no actuí perquè no és important per a ella (valors) o perquè creu que no servirà de res o no pot fer-ho (creences).

Els nivells neurològics no són una jerarquia, sinó més aviat un cercle o un holograma. Cada nivell afecta als altres i tots són importants per a la salut. Un bon ambient, amb bons amics, és important, però no necessàriament suficient si es té la creença que no s’està sa. I pot ser que una persona amb aquesta creença no es molesti tampoc a buscar-se un ambient sa. Es pot influir en la salut no només efectuant canvis en el seu entorn, sinó també treballant les creences. La salut és una qualitat tant física com a mental i els efectes d’una traspassen els límits i entren en l’altra.

Les creences governen gran part de la nostra conducta; per tant, la manera més eficaç de canviar de conducta és fer canvis en elles. Sovint, intentar canviar la conducta és qüestió de força de voluntat, encara que és massa fàcil tornar a caure en la situació ja establerta. Tots coneixem el refrany “any nou, vida nova“, i hem posat en pràctica aquestes decisions carregades de bona intenció que amb prou feines duren fins a finals de gener. Canviar d’hàbits és més fàcil quan es comprèn que aquests ja no formen part de la pròpia imatge. Llavors, ens desfem d’ells sense esforç i el canvi de conducta ve recolzat per un canvi de creences i de valors, amb un sentit més complet de un mateix.

Quan pensis en el teu objectiu de salut personal, o quan t’enfrontis a un problema de salut, identifica en quin nivell es produeix aquest:

• Potser necessites més informació de l’ambient. Si és així no facis res fins a haver descobert el que necessites conèixer.

• Potser tens tota la informació, però no saps què fer exactament.

• Potser saps què fer, però no saps com fer-ho.

• Potser et preguntes si pots fer-ho, si mereix la pena i si està d’acord amb les teves creences i valors.

• Potser et preguntes, “m’afecta realment a mi?”

Proposo un exercici pràctic per explorar aquests nivells en la teva pròpia salut: En primer lloc, recorda una ocasió en la qual et vas sentir realment sa/na. Tendint això present, pren-te el temps necessari per pensar en aquestes preguntes.

Ambient

• On estaves?
• Quines persones t’envoltaven en aquesta ocasió?
• Quina època de l’any era?
• Quines relacions eren importants per tu en aquesta època?

Conducta

• Què feies?

Capacitat

• Quines habilitats tenies?
• De què et senties capaç?

Creences i valors

• Què opinaves de la teva salut?
• Era un estat natural?
• Era fàcil o difícil d’aconseguir?
• Què significava per tu?
• Què podria haver-te impedit estar sa?

Identitat

• Com és ser una persona sana?
• Quin és la teva missió en la vida?
• Com t’ajuda a aconseguir aquesta missió el fet d’estar sa?

Transidentitat.

Pensa en com estàs connectat amb tots els altres éssers vius i amb el que creguis que existeix més enllà de tu mateix. Per a alguns, aquest és el terreny religiós o espiritual.

• Com et connecta als altres i t’ajuda a anar més enllà de tu mateix el fet d’estar sa?

La salut com a equilibri. Estar malalt no és dolent per la salut.

Ja no resulta creïble que la malaltia procedeixi només de l’exterior. Sabem que el nostre estil de vida, els nostres hàbits d’alimentació i els nostres esquemes de pensament contribueixen a l’acció d’assots actuals com el càncer o les malalties cardíaques. No podem defensar-nos per complet enfront del món, llavors formem part d’ell.

La salut com a equilibri és una metàfora. Vivim en equilibri amb els mircoorganismos de l’ambient i una infecció revela que l’equilibri s’ha trencat. La malaltia es converteix en signe que hem perdut aquest equilibri i que hem de posar atenció a nosaltres mateixos. No cal estar malament de salut per estar malalt. La malaltia pot ser una manera de reequilibrar-nos, igual que la febre és un símptoma saludable, que impulsa al sistema immunitari a curar més de pressa. Molta gent somatitza les seves experiències i cau malalta en els moments crucials de la seva existència. La confusió mental es tradueix directament en una malaltia física. Aquesta pot ser també un senyal saludable. L’antiga manera de ser era desequilibrada en si i els símptomes de la malaltia poden ser part de la transició.

La salut com a equilibri

1. Formem part del món.

2. La salut és un equilibri entre la nostra manera de ser i l’ambient que ens envolta.

3. La malaltia indica un desequilibri.

4. Emmalaltir pot resultar saludable; pot reequilibrar-nos.

5. Som els qui millor coneixem el nostre propi cos perquè ho coneixem des de dins.

6. El cos està en contant relació amb microorganismes. Alguns són beneficiosos, la majoria són innocus i alguns poden causar símptomes específics en hostes susceptibles.

7. Ens mantenim sans cuidant de nosaltres mateixos i posant atenció als senyals del cos.

8. Tenim influència sobre els nostres pensaments, emocions i entorn.

9. El sistema immunitari és nostre jo fisiològic. Coneix el que forma part de nosaltres i el que no. Elimina els antígens per mantenir-nos íntegres.

10. La curació és un procés corporal natural. Si el desequilibri és molt pronunciat, potser necessitem ajuda externa per curar-nos.

11. Sempre estem sans en certa mesura, igual que sempre conservem cert grau d’equilibri.

Tu pots influir en la teva salut física, el cos és una part integral de tu mateix, no alguna cosa que de vegades et falla, la capacitat del cos per aprendre i sanar és sorprenent.

Per acabar adjunto un vídeo de Bensalut que es titula Com lliurar-se de l’estrès? en què es donen unes petites orientacions per lliurar-nos d’aquesta desagradable sensació.