Imagino que recordareu fàcilment un heroi de la literatura anglesa, Robinson Crusoe. Ell ja ens va ensenyar a protegir-nos contra els pensaments i sentiments negatius. Quan va anar a parar a la seva illa, indefens, sense companys, sense esperança que el salvessin, un sentiment depressiu l’oprimia amb força. Però es va dir a si mateix; cap situació no pot ser tan desesperada com per atordir-se. Així que va agafar un llapis (més aviat un tros de fusta del vaixell naufragat) i va escriure lo bo i dolent de la seva situació.
Dolent |
Bo |
He anat a parar a una illa i no tinc esperança de sortir-ne |
Però sóc viu i no m’he ofegat com els altres companys |
He estat escollit entre totes les persones per patir una gran infelicitat |
Però he estat escollit entre tota la tripulació per lliurar-me de la mort |
No tinc roba per vestir-me |
Però sóc en una terra càlida, on no podria portar roba encara que en tingués. |
¿S’enganyava a si mateix al pintar de color de rosa la situació? No, perquè les dues cares són certes. La qüestió és amb quina cara ens ho mirem, i normalment ens és més útil veure les coses de manera optimista. Decidir-se per l’ampolla mig plena és un dels remeis més efectius que hi ha contra l’abatiment.
La teràpia psicològica proporciona ajuda per aprendre a reorientar la nostra manera de pensar. Això pot ser molt útil quan els models de pensament negatius ja estan molt arrelats a causa d’una llarga fase d’abatiment. Però per a l’ús quotidià generalment un mateix també ho pot posar en practica.
¿Com obrir els ulls?
Quan patim abatiment, ens cau a sobre un allau de pensaments negatius. Sovint ja hi estem tan acostumats que aquestes cadenes de pensaments son molt rapides, casi com un reflex. Per tant, el primer que hem de fer es donar-nos compte de que les tenim. Tal com va fer el Robinson es especialment efectiu escriure tots els nostres temors i pensaments negatius en un paper. Ens serà molt més fàcil comprendre i comprovar les nostres negatives suposicions al veure-ho per escrit que quan ens volten pel cap. Lo ideal es escriure aquests pensaments en el mateix moment en què ens n’adonem. A continuació va bé apuntar el que contraresta els nostres temor i pensaments negatius.
Un exemple que acostumo a posar als meus pacients es: El nostre fill adolescent ha sortit de festa i ja han passat tres hores de retràs de la seva hora límit. No ens ha trucat ni avisat, i al trucar a seu mòbil esta apagat. Pensaments negatius que podrien passar-nos pel cap son: “li pot haver passat alguna cosa”, “potser s’ha fet mal i no pot avisar-me”, etc. En aquest cas pensaments positius i que també poden ser veritat serien: “s’ho esta passant bé i no s’ha adonat de l’hora” “tenia ganes de quedar-se una estona més i s’ha quedat sense bateria o no té cobertura”, etc.
Ningú no ha d’avergonyir-se haver d’apuntat d’ara en endavant els seus pensaments “negatius”. Escriure és només una ajuda inicial, igual que ho son les rodetes supletòries en les bicicletes infantils. Aviat el control sobre les sensacions i els pensaments negatius esdevé un hàbit i som capaços de dominar-los al cap de pocs segons. En la mateixa mesura que augmenta aquesta habilitat, disminueix també la seva presencia. Si encara així un veu que sol no se’n surt, pots contactar amb nosaltres i t’ajudarem a veure a veure el got més ple o a motivar-te per anar a buscar més aigua!
Article publicat per BenSalut en Circ de Tarragona
BenSalut 